DIBUIX

Aqui us deixo un reportatge de Victoria Frances que he trobat ;)

http://www.fantasymundo.com/articulo.php?articulo=322

TEST MUSICA

1-La sèrie que t’agrada més.

 

2- La teva cançó preferida.

 

3-La cançó que t’agradaria haver escrit.

4-La que et recorda a la teva infància.

5-La d’aquella tarda amb els amics.

6-La  cançó que li dedicaries a ell/ella.

7-La preferida d’aquest més.

8-Que escoltes ara?

9-Que escoltes abans d’anar a dormir?

10-Una frase que sempre sona bé:

Més dibuixos de Victoria Frances :)

DIBUIX

Aviu m'agradaria parlar de la il.lustradora Victoria Frances:

 

Va néixer el25 d’octubre del 1982, i la seva infància a Galícia, amb els seus boscos, i els ambients gòtics que va descobrir en els seus primers viatges a Paris i a Londres són els que van influenciar a les seves obres.

Va cursa els estudis de belles arts a la facultat de San Carlos de Valencia i mentrestant realitzava professionalment portades, pòsters i altres treballs gràfics a través de  Norma Editorial.

Al  2004, amb 22 anys va publicar el seu primer volum d’il·lustracions que es diu “Favole 1: Lágrimas de Piedra”.

El seu segon llibre es diu “Favole 2: Libérame” i apareix el 2005.

El 2006 publica l’última part, “Favole: Gelida Luz”.

Després apareix “Angel Wings” que té molt èxit.

Els títols que ha publicat recentment son:

-“El corazon de Arlene”  del 2007

-“Misty Circus” al 2009

-“Dark Santuary” del 2009

-“Misty Circus II: La noche de brujas” al 2010

MÚSICA

Els nois de Green Day han publicat un nou disc!! :)

El nou àlbum de la banda nord-americana es diu Awesome us fuck i està compost per 23 temes que recorren cada una de les etapes de la banda.
http://www.youtube.com/watch?v=hcOFdZkBZRU

Una de les cançons més escoltades de green day es 21 Guns.

http://www.youtube.com/watch?v=r00ikilDxW4&ob=av3e

Que opineu vosaltres d'aquesta cançó?

                                                              

Proximament 3r capítol

Qui son el Tom i la Miriam?

I la corporació mà de foc?



La Lluna descobrira com es q pot fer màgia i coneixerà més gent com ella.

2n capítol:

Dia 20 de febrer del 2010:

CORRE, corre  més ràpid, tan com puguis i sobretot no et paris per que si t’atrapen…

Això és el que anava pensant constantment aquell dia en el bosc. Uns homes em volien atrapar i la seva intenció no era bona. Ho havia llegit en els diaris, sortia per la tele, pel carrer tothom en parlava…  Es feien anomenar “Corporació de la mà de foc”  i tot que no  es sabia del tot les seves intencions, triaven gent i la raptaven.  La gent desapareixia i  no se’n sabia res més.  Escollien persones, no es sabia ni amb quin objectiu ni com,  però després  desapareixien completament.

Jo estava desesperada. M’havien triat a mi, des de feia dies que algú em vigilava i em seguia i després  em van atrapar. 

No sé com vaig poder-me escapar. Estic desconcertada, i no se com ho vaig fer, recordo que vaig tancar els ulls desitjant  desaparèixer, estar en un altre lloc i lluny d’aquella gent. Quan els vaig obrir no es movien, tothom estava quiet, tothom parat, i no es sentia res. La gent del meu voltant  s’havia quedat totalment  quieta  i no es movien ni un mil·límetre.

Ho havia fet jo això, havia parat el temps i fora d’aquella habitació la gent estava en moviment, o era que tot el mon estava  immòbil? Seria per sempre o només  uns minuts?

Encara més espantada que abans  vaig fugir.  Era l’únic que podia fer.  Vaig començar a córrer  i vaig arribar al bosc, en aquella estona, tot havia tornat a la normalitat ( ja no estava tot immòbil).

Sento els ocells, el vent  i de fons tres persones corren darrere meu. Sempre he passat per aquest bosc, el conec  de cap a peus i em sé tots els camins. Podria  sortir-me’n  i arribar al poble,  entre la gent no hem trobarien, però estic cansada, no puc més.  Els miro de reüll, van de negre però a l’espatlla porten dibuixada una flama de color vermell. No puc més, però sé que si em paro, si m’aturo  m’atraparan.  Què puc fer i sobretot com ho he fet abans? Que volen de mi aquesta gent, que em farien si m’atrapessin, per què  jo?

Tinc un munt de preguntes i cap resposta.

No puc més, m’aturo i aixeco les mans. No sé ven bé per què ho faig, però sempre he vist a les pel·lícules que  quan atrapen a algú li fan fer això. Tanco els ulls i espero.  Intento relaxar-me.   

A poc a poc els sorolls del meu voltant van desapareixent i al final només sento la meva respiració. Quan torno a obrir-los,  els que em persegueixen estan davant meu.  Jo els bec però ells a mi no, sembla que m’estiguin buscant i  parlen esverats entre ells i criden.  Suposo que criden  el meu nom, però  jo no els sento, em fixo més en el meu voltant i me m’adono  del que passa, però no podia ser real..

Al meu voltant veig   una capa que m’envolta, sembla que sigui plàstic i és mig transparent,  dedueixo  que m’he tornat invisible. INVISIBLE, només pronunciar-ho ja  sona impossible. Són aquelles coses que veus  a les pel·lícules  però que saps que no poden passar,..  o si?

No entenc res però el que  sé segur és que no em veuen, així que aprofito per escapar:  silenciosament em poso a caminar.

No entenc res,  la meva vida sempre ha estat diferent de l’altra  gent però no m’esperava  això, perquè la meva vida havia canviat  tan ràpidament?

 Jo  estava a gust, tenia amics que eren com la meva família. Tot no saber  gran cosa dels meus pares havia après a acceptar  el que la vida em donava.  Sabia que la vida no era fàcil però m’havia adaptat  el millor que havia pogut.  Jo ja era feliç. Perquè  de sobte aquesta gent havien entrat en el meu mon?

He arribat a un llac.  M’he netejat  la cara i m’he estirat una estona, encara estic invisible (si se li pot dir així) això hem dona tranquil·litat. Recordo que en aquest llac veníem a l’ estiu,  ens banyaven i ens hi estàvem tota la tarda.  Cap al tard tornàvem al poble, a vegades fins hi tot ens quedàvem a sopar.

De sobte sento un soroll, un motor darrere meu.  Hi ha dos motos i els seus conductors són un noi i una noia.   

Ella va primera i es veu impacient, el noi darrere seu s’ha quedat mirant un punt fixe, just on sóc jo. Sé que no formen part  d’aquella corporació estranya que hem persegueix per que no porten cap roba  amb una flama dibuixada ni les motos plenes de dibuixos de flames vermelles. Estic tan cansada i tinc tantes ganes de demanar ajuda que no puc més,  em deixo veure, i els demano ajuda.  La noia sembla que sorpresa  però el noi hem somriu s’atansa a mi i em dona la ma.

-Hem dic Tom  i aquesta és la meva germana Miriam, no tinguis por.

No sé si em puc fiar d’ells però la veritat es que no puc més.  Estic massa cansada i  poc a poc tanco els ulls.

Bec el que està passant però no tinc forces per mourem ni per parlar. Hem deixo portar,  no tinc por, necessito ajuda i  només desitjo que no siguin mala gent.  Ell m’ha vist,   ha estat l’únic capaç.  És més gran que la seva germana, deu tenir uns vint  anys, és guapo i té el cabell arrissat. 

La seva germana sembla tenir  més o menys la meva edat, està molt morena i també  és molt guapa, té el cabell llis i llarg i porta serrell.

Estic molt cansada, porto dies fugint d’aquella gent i no puc fer res més que deixar-me portar. A poc a poc em vaig adormint…